Le Monde diplomatique en llengua catalana,
edició setembre de 2007 (núm. 59): Una nova crisis mundial ?
RESUM
Les mentides a propòsit de les «armes de destrucció massiva» a l'Iraq expliquen la pèrdua de credibilitat del president dels Estats Units, com també les mentides sobre el finançament del terrorisme. En els dos casos, tanmateix, la manipulació no ha tingut límits, amb contes tan surrealistes que han fet riure més d’un un lector de tires còmiques. Les invencions de Washington sobre els diners del terrorisme li han permès, no obstant això, de controlar bastant més bé els moviments de capitals del planeta.
Max Havelaar, líder mundial en temes de comerç just, pretén respondre a una demanda de consum “diferent” situada sota el prisma de la solidaritat entre consumidors del nord i petits productors del sud. Però l'empresa sembla que ha efectuat un canvi «pragmàtic» aliant-se amb grans grups que disten molt de tenir preocupacions amb els principis.
El sistema universitari nord-americà sempre ha fascinat les elits mundials, encegades per la dotació de les facultats, els espectaculars campus i les biblioteques repletes d'obres. Tot i que durant les dècades de postguerra es va donar una certa democratització de l'ensenyament superior, el sistema universitari sempre ha acceptat centenars d’estudis poc importants i poc concorreguts –excepte pels estudiants pobres apartats de les facultats d'elit. És aquest el model, que substitueix de vegades «diversitat» per igualtat, el que intenta adaptar Europa i particularment França des de l'arribada a l'Elisi de Nicolas Sarkozy?
Demà hi hauran «empreses acadèmiques» controlades per empresaris que disposaran de professors que controlaran els centres? La llei francesa relativa a l'autonomia de les universitats que acaba de ser aprovada sembla un calc dels defectes del model anglosaxó.
«La tempesta per la qual travessen actualment els mercats financers pesarà sobre el creixement mundial». Això deia el director general adjunt del Fons Monetari Internacional (FMI) John Lipsky. Més preocupats que ell per tal de tranquil•litzar l'opinió (i els inversors), els governants dels Estats Units, d'Europa i del Japó volen fer creure que les fluctuacions borsàries no constitueixen altra cosa que un simple accident de recorregut en un cel lliure. L'agitació s’ha incrementat per la fallida als Estats Units d'un mercat immobiliari ple de crèdits atorgats sense lògica: només el segment de préstecs de risc, anomenats «subprime», els crèdits hipotecaris en circulació ascendeixen als 1 bilió 300.000 milions de dòlars; entre un i tres milions de nord-americans podrien haver de vendre el seu habitatge.
Això propagaria el risc al conjunt de l'economia mundial, en què la innovació financera desenfrenada ha afavorit, successivament, la bombolla immobiliària, la crisi de l’habitatge i l'especulació. La reducció dels tipus per als crèdits contindria (o diferiria) uns pocs danys. Però animaria els «bojos matemàtics de Wall Street» a caure en els mateixos errors.
S’anuncia ja la pròxima crisis.
Com Mònaco a França, Macao creix sobre la mar. Tot i haver escapat dels problemes xinesos, en aquesta ciutat s’hi imposen d’altres batalles després que el desembre de 1999 passés a ser controlada per Pequín: les lluites entre els propietaris de casinos arribats de Las Vegas per a construir-hi els projectes més gegantins que es puguin arribar a fer. Alguns fins i tot contemplen la possibilitat de llogar una illa propera a la Xina. A aquest “infern del joc” se li suma una altra problemàtica de la mateixa magnitud: la manca de mà d'obra.
Plantant una bandera en vertical al pol nord el 2 d'agost, una expedició russa iniciava la sorda lluita que es juga en l'Àrtic. Amb un Gran Nord més accessible, el reescalfament climàtic hi hauria de permetre, properament, noves activitats econòmiques. A més de Rússia, els Estats Units, el Canadà, Noruega i Dinamarca rivalitzen pels drets d’aquests fons marins que podrien contenir importants reserves d'hidrocarburs.
Cada estiu centenars de milers de famílies d'immigrants marroquins tornen "al país". Unes ho fan per mar a través de la línia Sète-Tanger. Les
trenta-sis hores de travessia permeten dialogar sobre el Mektoub –el sentit que té la vida. Sempre atapeïts, els vaixells permeten dibuixar un paisatge de la immigració que és una barreja de gran diversitat, lluny de la imatge generalitzada d'una de pretesa "comunitat magribina".
Ja fa molt de temps que els pagesos del sud, sobretot els africans, combaten les injustícies del mercat mundial del cotó. L’any 2007 la batalla s’ha eixamplat pel un nou episodi que ha representat la discreta privatització –per no dir la liquidació– de Dagris. Apadrinant les xarxes de producció que hi estaven integrades, aquest holding agroalimentari francès tenia l'avantatge, com a mínim, de garantir els preus als petits agricultors. El desmantellament d'aquest sistema sota la pressió de les institucions financeres internacionals, però, els debilita perillosament. D'altra banda, sigui quin sigui el seu propietari, el holding continua sent un dels gegants de la influència francesa a l'Àfrica. Darrere d’aquesta crisi hi emergeix, com sempre, la qüestió de les relacions Nord-Sud. Amb el desig de modificar-los, el públic «alterconsumidor» n’espera molt, del “comerç equitatiu”. Però el mateix “comerç equitatiu”no porta molts cops el segell de l’ambigüitat?
Cinquanta candidats i militants guatemalencs van ser assassinats durant la campanya electoral més violenta des de la fi de la guerra civil el 1996.
Darrere aquests crims s’hi entreveu l'ombra de les màfies, composades majoritàriament per ex militars que intenten incrementar la seva influència en la classe política. Més enllà d'aquest context sagnant, les eleccions presidencials del 9 de setembre no haurien de donar lloc a massa canvis.
"Victimisme": aquest terme, inèdit a França fins fa ben poc i pel qual entenem una tendència a tancar-se en una identitat de víctima, ha entrat amb força en el llenguatge actual sense que se sàpiga massa bé per on ho ha fet.
Sovint s’ha usat per referir-se a les minories que lluiten pels seus drets –particularment els descendents d’esclaus o dels colonitzats–, o les
feministes, però s’aplica també, per extensió, a totes les formes de queixa, de disputa o de reivindicació.
El 12 de setembre Etiòpia celebra l’any 2000 (del calendari julià) i els seus dos mil anys d’existència. És una de les més antigues nacions del món i una de les poques a l’Àfrica que va preservar la seva sobirania davant l’expansionisme colonial europeu del segle XIX. Per a Addis Abeba, aquest aniversari és l’ocasió per a reforçar un país on pau i democràcia continuen sent fràgils.
SUMARI COMPLET
EDITORIAL - “A les armes!”, Maurice Lemoine
AMBIGÜITATS GEOSTRATÈGIQUES - “La guerra freda del gel”, Dominique Kopp “Venus i els pols”
AMÈRICA LLATINA - “No tot és patronal, a Guatemala”, Renaud Lambert “Pla de dretes contra consultes populars”
CINEMA - “«Cartouches gauloises», una pel•lícula de Mehdi Charef”, Tahar Ben Jelloun
DESCOLONITZACIÓ, ENCARA - “París liquida el cotó africà”, Olivier Piot
DOSSIER - “Els discursos sobre el victimisme”, Mona Cholet “Introducció al victimisme: reconeixement o sacralització?”
ECONOMIA - “Quan les finances agafen el món com a ostatge”, Frédéric Lordon
EDUCACIÓ - “Passat i present de l'ensenyament superior nord-americà”, Christophe Charle
“S’han de reduir les facultats europees?”, Christopher Newfield
ELS LLIBRES DEL MES - “El calidoscopi sirià”, Elizabeth Picard
ESTRATÈGIES DE CONQUESTA ESPIRITUAL - “Les mentides de la guerra financera contra el terrorisme“, Ibraim Warde
FRANÇÀFRICA - “L'Àfrica de Sarkozy”, Anne-Cécile Robert
IMMIGRACIÓ - “Els marroquins tornen al país a bord del "Marrakech Express", Pierre Daum
“Unes poques xifres” - “Explosió transitària”
LA XINA - “Macao, entre el joc i la insubmissió”, Any Bourrier
MISERABILISME, POPULISME - “Max Havelaar o les ambigüitats del comerç just”, Christian Jacquiau
MÓN - “Etiòpia celebra el (segon) mil•leni”, Arbahru Zewde
PALESTINA - “Israel, l’antisemitisme i l’ex president Carter”, Mariano Aguirre
“Les contradiccions d’Isaac Rabin”, Joseph Alagazy
CRÈDITS DE L'EDICIÓ EN CATALÀ - EDITORS - Eva Tauler, Josep Parramon, Josep Guirao
DIRECTOR - Lluís Lega
REDACCIÓ I TRADUCCIONS, Eva Alcántara, Judit Farrerons, , Eva Lega, Salvador Pallarès-Garí, Carles Prió, Elisenda Riera, Ramon Usall
DIRECCIÓ EDITORIAL, Món Diplomàtic SL (Grup PIFX) - Andorra - Av. Santa Coloma, 36 - Andorra la Vella - Girona - Ciutadans, 15, pral. - 17005 Girona
Direcció de la publicació - Associació Món Diplomàtic - Alpens, 39, pral. 3 - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 279 863
www.monde-diplomatique.cat
Ai serbat lo tèxte original en lenga catalana, me sembla important per veire la qualitat de la lenga.
Es una aisina que fauta en lenga occitana.
