Gràcia a aqueste concèpte de "Frontières naturelles" França a fondat un fum de guèrras europencas, un fum de diplomàcia tòrta, las mans de l'Estat francés son aital sangnosas, e ges exemplaris per la gestion en patz del continent europèu. Aquesta idèa d'Estat economicament viable (se cal questionar ça que là sobre la viabilitat economica del Liechtenstein, Monègue, Luxemborg, Sant Marino, Andòrra, etc. que pas un nacional-egemonista francés se pausa la question, mas per Corsèga, Occitània, Ossètia, Abkhàsia, Kossòvo, Montenegro, Catalonha, Euskal Herri, Aragon, los egemonistas-etnistas franceses e espanhòls, si se la pausa la question), es tanben una autra version. Aital se refusa a un Assèt d'aver l'independéncia, o un Abkhaz de trapar una autra via d'organizacion que la via de Tbilissi.
Gràcia a aqueste concèpte de "Frontières naturelles" los pòbles occitan, basco, catalan son estats dividits en dos o tres per fargar una ciutadanetat francesa e espanhòla, o italiana (Garibaldi faguèt Itàlia sobre l'esquina occitana). Los Pirinèus, contrariament al mite de l'educacion franchimanda, son pas unas "Frontières naturelles"; ni mai los Alps quand lo reialme èra un Estat de l'Empèri germanic e que se sonava Reialme d'Arle o Borgonha segonda.
Lo dessenh illustratiu -aquí- pausa lo problèma de la plouc-actitud francesa. Es ben aiçò que cal combatre, l'ignorança francesa. Soi pas segur ça que la que l'esquèrrisme francés donèsse la solution enriquidoira a la pensada francesa.
Encara un còp: lo modèl francés es pas un modèl per Occitània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada