20070407

OGM un debat enfin sus un mèdia francés

http://www.radiofrance.fr/chaines/france-culture2/emissions/terre_a_terre/

Dementre que l'Euròpa capita d'autorizar la preséncia de samenças OGM dins la produccion biologica, se descobrís qu'un OGM autorizat presenta mantunes risques per la santat (cf. programa de France Culture, Terre à Terre del 31 de març ambe Gilles-Eric Seralini) e mantunes dalhaires de milhs transgenics auràn de pagar d'esmendas de mantunes milièrs d'€ e de perdre lors ostals.

Se parla de combat legitime, e se fa aisidament la diferéncia entre legitime e legalista.

Se parla de recèrca e de tecno-recèrca, e se destria plan los dos. Los dalhaires son per la recèrca, sense cap de dobte, mas contra la tecno-recèrca que vei una tecnica que remplaça la natura.

Se parla del lòbi que sosten la candidatura de Nicolas Sarkozy, que lo govèrn es favorable al lòbi de las semenças, lòbe que es anti-demcoratic. La nòstra democracia se dèu d'èstre irreprochable, donc se dèu d'èstre sense l'UMP, son govèrn e son candidat.

E jo me demandi ara, perqué aquel debat passa pas lo lindal dels mèdias parisencs de la television ?

Escotatz-lo aviat, es disponible en linha, e zo serà lèu aquí tanben : http://files-upload.com/155371/TERREATERRE07.04.2007.mp3.html

20070405

Sosténguer un candidat UMP ...

La credibilitat dels sostens d'En Sarkozy

Lo retorn del Bernard TAPIE (ex.parti radical de gauche), ancian ministre de la vila del temps de François Mitterrand, crompaire de l'OM e candidat fortunat PRG a las europencas (lo PRG es lo partit dels Baylet que un(a) ajunt(a) de la comuna de Tolosa es de la meteissa familha, e de l'UMP). Auèi Bernard Tapie sosten Sarkozy, lo noste Nicolaïescu Nagy de Bosca de Sarkocescu Ier !!!

Cal remembrar que es en tant que ministre d'economia de Balladur que Sarkozy aviá refusat de sosténguer Diwan quand François Bayrou, al moment ministre de l'educacion, li èra vengut demandar una ajuda, que en tant que ministre de l'economia encara que aviá ajudat al dorsier TAPIE ligat a l'afar Crédit Lyonnais.

Que dire del sosten de Doc Gynéco (ancian rapur de banlèga) pel meteis Sarkozy. Le Doc es sempre redevable d'una bèla nòta envèrs la banca de l'Estat, lo Trésor Public. E dire qu'a las seunas debutas Doc Gynéco fasiá partit d'un grope de rap francés que se sonava lo minitèri amar. Aqueste grope dins las seunas paraulas cridava a l'insureccion contra l'Estat, la polícia, l'òrdre establit, etc...

Johnny Smet s'en va en Suïssa per nos far creire que i a pas d'impòst ailà...

E Pascal Sevran, un exemple de patron que paga pas lo salari sancièr ...

Totes son sosten del "grand" Nicolaïescu Nagy de Bosca de Sarkoziescu Ier, lo candidat UMP, l'UMP que lo modèl es lo PP segon Alain Juppé, lo partit d'un grand "financièr" francés, a París o a l'Elisèu, Jacques Chirac.

Se podriá aital pausar la question següenta : ont Sarkozy trapa los seus sostens a esquerra ?

La responsa sembla èstre del costat de Bercy, lo ministèri de l'economia e de las finanças.

Paure ciutadan e paura ciutadana, se Sarkozy capita d'èstre president de França. Lo ministèri de l'economia serà, coma del temps de Chirac, una bona ajuda per poder facturar los pòbles de França, pel grand benefici d'una casta venguda de Neuilly/Seine.

Soi sempre a me demandar : perqué l'UMP es un partit tant estimat per un fum d'elegits de la dreita francés, e benlèu seriá la páur que lo candidat NS pòrta en el ? Perqué tant d'inanimitat ?

E sembla tanben que lo candidat zo sapiguèsse ... tant d'arrogança dins un tant pichon omenòt !

20070404

ABCDari seguida de la letra A

Albergue, f. Dreit de colcada e minjar exigit pels senhors de l'ancian regime francés.

Alienacion, f. Actitud d’abandon cultural per colonialisme lingüistic e cultural. Lo pòble occitan n’es un exemple orrament perfait, dins la privacion d’un dreit o de sa qualitat.

Alfabetizacion, f. Es un acte d’educacion que permet a la populacion d’escriure sa lenga. Aital, l’impausicion de l’alfabetizacion francesa, escòla colonialista del Jules Ferry, a destrusit un trabalh e eventual potencial per l’alfabetizacion occitana: lo pòble occitan es pas alfabetizat dins sa pròpria lenga. Al XXIen sègle l’escòla publica francesa refusa sempre una politica de dignitat d’alfabetizacion de la populacion occitana, las rasons ne son las ligasons politicas bonapartistas a l’emplec de la lenga francesa; aital, aprene una autra lenga que la francesa es considerat coma anti-estructura ciutadana, amagat darrièr lo concèpte de "nationalité", es antirepublican.

Alleu, m. Ben detengut en plena proprietat.

Alteritat, f., Caractèr de çò que es autre –aqueste darrièr mot es practicament impossible de definir, mas s’oposa classicament dinca la metafisica, al meteis : dempuèi Platon (Le Sophiste) se comprend de faiçon puslèu negativa. Es Hegel que, lo primièr, mostrarà que dona un aspècte positiu. En logica, es la negacion estricta de l’identitat.

20070401

Amor e seguidas

Amor, f., Paraula que remanda a una pluralitat de sentiments, que diferencia autanplan per l’objècte (amor matèrna, amor de la patria, etc.) que pas la finalitat (del desir sexual al «pur amor» dels teologians que, sancierament desinteresat, tòca Dieu el-meteis). Lor sol punt comun seriá de portar lo subjècte vèrs un «objècte» admetut tal «bon». Freud mostra que la sexualitat es al fondament de totas aquestas manifestacions, mas prenguèt aital sonque la via de la tradicion filosofica europenca: Empedocle vesiá jà dins l’amor sexual (o concòrde) lo principi d’union momentanèa dels elements del Monde; Platon dins Le Banquet, i plaça lo punt de depart de las fòrmas las mai intellectualizadas o mistics de l’amor; los trobadors n’an desvolopat en Euròpa occidentala lo costat poetic e una morala positiva oposada a la vision religiosa catolica, per ne fargar una laïca; los escolastics l’isolèran devath la definicion d’«amor de concupiscéncia» per l’oposar a l’«amor de benvesença» que el sol, a lor avejaire, una portada morala. Se pensa en general que l’amor s’opausa a l’egoïsme (cf. Liebniz: «Aimar, es se regaudir de la felicitat dels autres»), mas aquò fait clarament problèma dins lo cas d’amor captatiu o possessiu, que lo subjècte aimant sembla amanar pel simple bessonh seu.

Amoral, adj., Es moral tot çò que es sense relacion ambe la morala. Dins aqueste sentit, se dirà per exemple que la sciéncia, o la vida organica, es amorala. Mas lo mot, sovent emplegat per parlar d’una perosna desprovezit del sentit moral, designat dins aqueste cas l’immoralitat d’aqueste o de sa conduita.

Amoralisme, m., La doctrina fòradandís tota mena de consideracion de natura morala.

Amor cortès, la fin amor e lo joi d’amor, f., Coma dirà Lluís Racionero, l’amor, tal coma lo coneissem auèi en Occident, es lo fruit d’una fusion d’elements arabes ambe elements celtics venguts del nòrd europèu. Es l’originala fusion del gaudir cortès e alegre de l’amor fisic satisfait, pròpri de la rafinada civilizacion d’al-Andalós, ambe lo desir insatisfait e transcendental, cantat pels bards. Ambe dos elements confluísson dins lo mitan economic e cultural idòni d’Occitània e afrairan dins lo mond dels trobadors e dins las corts d’amor d’Occitània e Aquitània del sègle XIIen. Lo trobador es lo portavotz e lo divulgador de l’amor cortès, la relacion considerada modelica en Occitània entre lo cavalièr e la dama, basada dins una originala e balançada fusion de valors coma la noblessa d’esperit, la galantariá, la generositat, la leialetat e l’elegància. Dins una sola mot, la cortesia. La fin d’amor bastirà un jòc subtil, rafinat e galant d’exaltacion amorosa, de tribut a la beutat e a la noblessa de la dama. La fin d’amor desembocarà en lo jòi d’amor, un gaudir d’erotisme totalizador e difós, en contacte ambe la natura, mai elevat que lo del simple plaser sexual per contacte genital. D’efièch, l’amor, en Occitània, establirà un novèl modèl inedit de relacion civilizada entre sèxes que se tròba pas dins cap autra societat medievala. L’erotica dels trobadors arriba a un gran tant notable de rafinament, sensibilitat e sublimacion que damora fòra de l’intelligible del materialisme occidental contemporanèu; benlèu (ambe fòrça reticéncias çaquelà) se podriá trapar parallèl ambe las tradicions tantricas de l’Índia o l’erotisme taoista chinés.