20061022

2030, Papy-Crash, parlem d'economia, mas aquò pòt amagar quicòm mai ...

Aprèp un programa de France Culture que Jean-Yves Ruaux es estat convidat, ai comandat lo libre ; soi a lo legir.

Sembla que l'aspècte financièr es pron ben tractat dins aqueste libre ; fauta l'aspècte lingüistic e cultural del mesprètz francés contra aquestes vièlhs -d'abans 14/18- que parlávan la lenga de sempre, l'occitan en Occitània, lo breton en Bretanha, etc. Aquò èra pas del concensús nacionalista francés, nimai republican, nimai reialista. Es que l'aspècte de neant al nivèl 'transmission', o sul meteis tèma, es pas degut a una certana vision de la transmission en França ? Aquò far mai de tres generacions que l'Estat a près lo relais de la transmission del saber, totes los sabers.
Tres generacions de ciutadans e ciutadanas de França que an après a transmetre RES ! ... e que los problèmas s'amássan sense aver solucions de longs tèrmes.
L'Estat es sempre vist coma la solucion unenca, per la lingüistica coma per la finança. Mas l'Estat tanben es un bankster politic, lingüistic e economic donc.
La darrièra de coberta explica tanben : « [...] perqué dins trenta ans, un Francés sus dètz aurà pus de quatre-vint ans e que res es pas encara botat en plaça per s'i preparar, - perqué se res es fait, l'economia podrà pas suportar lo còst de la dependéncia devenguda la mai nauta que la de las pensions e de la Sécu, - perqué -electoralisme e cort tèrme fòrçan- los òmes politics crànhan per lors avenirs politics, se anticípan la França en 2003, -totparier apocaliptic e benlèu mai qu'una catastròfa nucleara. - perqué se la França, los Franceses, lors govèrns e l'òme de la carrièra, los sindicalistas e los directors d'entrepresas, perseguisson lor caminament tranquillòt, dins mens de trenta ans lo baby-bom aurà provocat un vertadièr papy-crash. »
Es un libre de legir per saber çò que volem per Occitània, lo país que la França e son bonapartisme a menat an aquesta situacion economica catastrofica pel XXIen sègle.