20061013

Cinéma français, la "positive action" en réel : Indigènes

Totes los Indigènes del monde se devrián donar la man !
Tous les Indigènes du monde devraient se donner la main !
Every Natives of the world should hand themselves !
E òc, podiái pas oblidar d’escriure sus Indigènes, lo darrièr filme que faguèt cambiar la politica francesa… E aqueste filme foguèt grandament criticat per totes los cronicaires nationalistas – Max Gallo en cap- del programa ‘Répliques’ sus France Culture, un dimenge maitin aprèp la messa.
Lo jornal The Independant escriu que lo filme Indigènes obtinguèt grands succèsses en banlègas mai que dins las zònas borgesas dels territòris de difusion. Cal apondre qu’es l’exemple cinematografic de l’aplicacion de la discriminacion positiva prezada per un ministre de l’intérior francés, l’ongarés Sarko.
1830, Sedan, los franceses pèrdon acarat als alemands, lo sant empèri ganha ! Un Estat federal imperial ganha acarat a un Estat republican e centralista, veire bonapartista, es de dire militarista.
La rason primièra d’aquesta desfaita, foguèt, segons la ierarquia de l’armada francesa, los descendants nòbles que menávan l’armada pòst-republicana francesa, o pòst-bonapartista, foguèt lo problèma de compreneson entre los seus eleits armats e las soldatescas indigènas ; los indigènes del tempses èran Occitans, Bretons, Corses, Bascas, Savoisians, etc.
La recèrca ‘republicana’ armada a trapat la solucion : la lenga francesa es la clau unenca de la capitada. Donc, per fin d’aver los indigènes francofònes e perqué pas francés atanben, l’escòla devinguèt obligatòria e gratuïta (caliá ben aver bons arguments per los far dintrar dins un sistèma per preparar la guèrra) e l’escòla se faguèt dins e ambe lo sol francés, gràcia als imperialistas de nauta volada, gràcia a un Jules Ferry, per exemple..
14/18, los indigènes foguèran mai numeroses per far la guèrra pels colonialistas e imperialistas franceses, le nombre payât ! 14/18, lo nationalisme francés s’installèt sus cada monument als mòrts, levat un dins lo prigond Lemosin : farián de la resisténcia ? Òc declamèran totes los eleits nacionalistas franceses, car èran devenguts la nòrma. L’occitanisme descobriguèt l’afar a partir de la guèrra d’Argèria e la cracion dels movements nacionalistas.
Dos ans abans la guèrra de 39, lo men grand-paire refusava que sa femna parlèsse francés dins la maison. 1947, aprèp mantunas accions de resisténcias per la democràcia, lo men grand-paire refusèt que lo prefecte li donèsse la medalha de la resisténcia, bavament abans 1968. Èra sense cap dobte pas un comunista (aquò es pels tenendièrs de la pensada del General De Gaulle, veire pus luènh).
1939, la França èra ben motlada al national-linguisme francés (la lenga es lo veïcule d’una pensada, e pel francés, veïcula una pensada fascista, òc colonialista) ; 1918/1939, l’ideologia portada per la lenga francesa se desvelopent, lo Parlament a Bordèu votava los plens poders a Pétain.
E ièr, The Indépendant, dins un excellent article a prepaus del filme Indigène, imprimava alara : «In 1944, General de Gaulle was building a case that France was not a liberated of Nazi victim conquest but one of the “victors” of the war and still a great nation. He needed to persuade the other allies, but most of all the French people, that France had played a large part in its own liberation. Official French memory of the war has not concealed the role of the American and British and other troops who invaded France in 1944. It has exaggerated the role of the French resistance movements and it has played down, or even ignored, the fact that many of the French troops in 1944 were of Arab or black origin. »
[ndlr, dos comentaris cortets sus l’article : 1 - General De Gaulle aviá tanben un enemic interior que èra l’armada interiora resistenta que èra supausada èstre comunista, e que caliá fòradandir del poder futur. 2 - Es vertat que veniá del Magreb en majoritat, mas èran pas totes Arabes, mantunes èran amazighes (Berbèrs).]
1940, cal parier que en 14/18 trapar d’autres gogos per sosténer un Estat que se morís ; trapèran novèls indigènes…. E l’istòria se tòrna repetir. E l'escòla de la republica amaga sempre l'istòria reala del(s) pòble(s) que n'es supausada èstre un servici public.

Es quitament pietadós que productors d’aqueste filme Indigènes, o que mantunes Harkis siaguèssen devenguts bons nacionalistas franceses, e demandèssen que lors nationalismes siaguèssen reconeguts… Farián melhor de verificar que aquel bourbier que i pausan los pès, pòrta un nom : France, siá un Estat nationalista (republican o pas), mas pas un Estat ciutadan [França de las nacions], un Estat que saupriá far quicòm de las diferéncias nacionalas (berbèras, arabas, occitanas, bascas, catalanas, etc.), aisinar per bastir una societat universala e modèrna.

Sense Dictator, ni armadas de repression, l’Iraq se desintègra car es un Estat vengut de l’ideologia colonialista. Lo colonialisme destrusís los pòbles, tôt ou tard. L’Iraq sense l’intervencion armada americana existariá encara ambe lo seu dictator ? Mas aquò vòl pas dire que se seriá pas desintegrada ? Lo temps de la seuna desentegracion es estada accelerada, per las volontats foscas (petròli e comèrçe) de la familha Bush ( familha elegida per las votacions americanas)

Totes los indigènes del monde se devrián donar la man, òr, aqueste filme pròba que los indigènes de la republica an ren comprès, o que l’argent dels productors rendís avugle o sord a propaus del percorregut dels ancians indigènes de la santa republica nationalista francesa, mas tôt ou tard
TÔT ou TARD .... Veirem ben se l'Estat francés se transfòrma sus la realitat de la seuna istòria e lo seu passat, o que se desfar per l'Union Europèa.