20070721

Escrit en novembre 2006, amerita la legida


« Mai Encara ! demostra coma una generacion predatriça a roinat l'Estat França e daissat lo seus dròlles un Estat amenaçat de cessacion de pagament. A la prima 2006, mantunes jutjèran los meus prepauses excessius. Dempuèi, un fum d'autors, venent d'albadas fòrt diferentas, an reprès e amplificat aquesta demonstracion.[...] Auriái estimat que França semblèsse pus al tablèu que ai prepausat aiçí, qu'un sobresaut impreviste m'impausa de presentar una edicion «revisitada e corrigida».[...] A doás vagadas jà, los electors an coneguts aquestes lendemans de victòria que descántan. La primièra vagada, en 1983, se son resignats, la segonda, en 1995, se son revòltats. La tresena es anonciada per 2008. Semblarà a la primièra o a la segonda ? L'autor -François de Closets- s'atuda a aquesta question e tòrna la man a l'istòria. » escrit en novembre de 2006.

Ambe la contunhacion de la politica UMP sul tèma, car èran ben al govèrn en 2006 abans l'arribada de Nicolas Sárközy de Nagy-Bócsa, es de dire se tapar los uèlhs e las aurelhas, los espèrs seràn puslèu nègres. L'UMP -per electoralisme, mas lo PSf auriá fait parier- vòl seguir lo pòble que «d'aquestas vertats que las vòls pas entendre». L'esquerra nos podrà pas far creire que la pujada dels margirals impòsts sul revengut faràn tapar lo trauc del budgècte de l'Estat pesuc e central. Los conversadors de l'UMP nos faràn pas creire que los presents fiscals faràn un melhor budgècte per l'Estat França.

Lo jornal Marianne explica que l'autor es estat lèu criticat per lo primièr libre editat Sempre Mai, jutjat per d'economistas benpensants, coma un libre de dreita. Mas l'istòria es aital faita que çò d'escrit en 1982, que se i criticava los corporatismes franceses, es devengut istòria de vertat e las solucions son pas estadas trapadas. La seguida Mai Encara ! prevei sòrnes camins per l'Estat França.

Car zo cal ben dire, sem sul meteis batèu per la fauta dels elegits locals de pas aver decidar de se deslargar de França, ambe mai d'autonomia per Occitània.

E se l'Estat far quicòm, seràn a las regions de reprendre lo relai per aver servicis al pòble d'Occitània... car l'abséncia de rason al cap de l'Estat, rason budgetària, serà sempre pagat endacòm : la solucion de l'UMP es de far pagar las regions, car son pas al poder ailà !

Quand lo clientelisme electoral UMP-PSf pòrta las politicas budgetàrias, sem mal partit per l'avenidor.