20081025
20081024
.jpg)
20081020
20081001
20080918
Ipercapitalisme es descrivut per Paul Ariès...
... mas es una vièlha Istòria. « Le mésusage » es lo títol del libre de Paul Ariès, es un libre que conselhi.
20080912
En Vacanças se podrà pensar a las qualificacions
Tot parier, aquò voldriá dire que mantunes son capables mai que d'autres d'apréner tal trabalh puslèu que tal autre. aital los nòbles èran aquí per governar la populassa, lors filhs èran aital faits per governar. Aital mantunes professors pensan que lors filhs seràn atanbne dels melhors professors qu'els, mas professors. Alara coma la societat es complèxa, dins las granda familha, los cadets èran siá fait per èstre avesque, o guerrièr, lo primièr de la familha èra l'eiritièr de las tèrras, donc forçadament considerat tal lo melhor per la gestion. . . Dins la meteissa via d'esperit los Escosseses serián tal los ciutadans de religion josiva e los Catalans aprosmats de lor sòus ... donc de sa gestion ? Pareis que lo monde es ben fait ! Aquò se sona la pre-determinacion, o las castas en Índia. Lo complèxe es puslèu una autra faiçon de veire lo monde, e pensi que lo mendicant es atanben capable de gerir sa moneda que lo ric que sap quitament pas crompar las planatas e las potingas, o un palon, en çò de Leroy Merlin, lo dissabte aprèp-miègjorn car a pas d'autres jorns per plantar dins l'òrt. Aqueste dessenh es pron interessant filosoficament, e pas sonque per l'actualitat que pòrta.20080911
"Frontières naturelles"
Gràcia a aqueste concèpte de "Frontières naturelles" França a fondat un fum de guèrras europencas, un fum de diplomàcia tòrta, las mans de l'Estat francés son aital sangnosas, e ges exemplaris per la gestion en patz del continent europèu. Aquesta idèa d'Estat economicament viable (se cal questionar ça que là sobre la viabilitat economica del Liechtenstein, Monègue, Luxemborg, Sant Marino, Andòrra, etc. que pas un nacional-egemonista francés se pausa la question, mas per Corsèga, Occitània, Ossètia, Abkhàsia, Kossòvo, Montenegro, Catalonha, Euskal Herri, Aragon, los egemonistas-etnistas franceses e espanhòls, si se la pausa la question), es tanben una autra version. Aital se refusa a un Assèt d'aver l'independéncia, o un Abkhaz de trapar una autra via d'organizacion que la via de Tbilissi.Gràcia a aqueste concèpte de "Frontières naturelles" los pòbles occitan, basco, catalan son estats dividits en dos o tres per fargar una ciutadanetat francesa e espanhòla, o italiana (Garibaldi faguèt Itàlia sobre l'esquina occitana). Los Pirinèus, contrariament al mite de l'educacion franchimanda, son pas unas "Frontières naturelles"; ni mai los Alps quand lo reialme èra un Estat de l'Empèri germanic e que se sonava Reialme d'Arle o Borgonha segonda.
Lo dessenh illustratiu -aquí- pausa lo problèma de la plouc-actitud francesa. Es ben aiçò que cal combatre, l'ignorança francesa. Soi pas segur ça que la que l'esquèrrisme francés donèsse la solution enriquidoira a la pensada francesa.
Encara un còp: lo modèl francés es pas un modèl per Occitània.
20080910
Umor francés sobre Corsèga
Es una istòria còrsa ... l'Istòria de l'amic de Naboleon Ier qu'a agut de recebre una manifestacion contra urbanizacion organizada pels poders franceses, la prefectorala autoriza la basteson pertot per una elita francesa que destrusís aital l'iscla miègterranenca, fins ara preservada (podem comparar amb los Balears). Los nacionalistas còrses son dintrats dins l'òrt sense autorizacion.
L'ostal èra un ostal d'un cineasta francés, cineasta que faguèt un fum de moneda ambe mantunes filmes, que un es titolat "l'istòria còrsa"....jpg)
Lo dessenh aqueste es estat publicat dins lo primièr numèro de la revista que se vòl lo contra-fuòc a la revista nacional-egemonista francesa, e ça que là supausadament umoristica, Charlie Hebdo.
.jpg)
Lo dessenh aqueste es estat publicat dins lo primièr numèro de la revista que se vòl lo contra-fuòc a la revista nacional-egemonista francesa, e ça que là supausadament umoristica, Charlie Hebdo.L'umor francés es de tot biais, centralista e democratic, tot parier que lo sovietisme. L'umor francés fa sovent cagar per son nacionalisme que sembla fòrça a la pròsa de Jourdain dins la peça de Molière.
20080813
20080811
Fun Fun in Paris
Palatz de l'Elisèu es un endreit que sembla èstre una residéncia republicana, coma d'autres còps se parlava de residéncia reiala.Lo teatre de Guignol es un teatre critic importat de Lyon, importat a París aquí.
Per temps de crisi, s'i anirà a pè, aquí tanben.
20080705
20080616
Reialme oblidat : Reialme d'Arle
Me sembla important de far saber aqueste Reialme d'Arle, que s'en va dels Alpes dinca la mar nòstra, Miègterranèa ; èra una clau economica pel Sant-Empèri germanic. Aqueste reialme concernís l'Istòria que far Occitània uèi, al meteis nivèl que lo Ducat d'Aquitània de l'autre caire. Malastrosament, ai trapat pauc de libre e de causòtas istoricas sul territòri politic aqueste, se n'avètz ... mercés de m'indicar aiçò.20080615
20080612
Observem los franceses !
« I a 75 lengas en França » :
perqué díson aiçò los franceses ?
Acabi de recebre aqueste corrièl, que me sembla duèrbe pron ben lo debat.
Date: jeudi 12 Juin 2008, 17 h 24
Bonjorn,
Bonjorn,
Lèu fait :
1) Se se cita la lista de las 75 lengas de França del rapòrt de Cerquiglini, çò important es de destacar que per la França metropolitana compta plan coma lengas territorializadas istoricas las uèit lengas que citam de longa. Atal, cal citar la lista amb las lengas numerotadas.
2) Se pòt dire que l'utilizacion de la mencion per de jornalistas o d'autres de "las 75 lengas de França" sens explicacion : a) Siá es faita per far creire qu'en França metropolitana (perque las gents an pas idèa dels territòris d'oltra mar) i a pas que "un fum de lengas localas pichonetas". Cal veire qu'aquò s'aplica a l'occitan, unicament o en prioritat. Dison o daissan entendre que i a "de lengas d'Òc" o "de lengas occitanas" al plural. La rason es evidenta : la zòna de l'occitan es fòrça mai granda que las autras. Totas las lengas ditas "regionalas" son dins de situacions analògas dins l'Estat francés. Empacha pas mens que l'occitan es un cas completament especial : a causa de l'istòria e a causa de l'importància de sa zòna dins l'exagòn, es la sola lenga que meta prigondament en causa la mitologia nacionalista francesa (Poirián copar de França Bretanha, Alsàcia, Euzkadi, Catalonha del nòrd, Corsega...., França demorariá França. Ser ne copas Occitània, non. Jòga non pas d'aquel punt de vista de l'independéncia d'aquelas zònas, mas dins la mitologia nacionalista francesa. L'occitan i es "indigestible"). Son estats forçats - siá de dire que l'occitan "existís pas" (cf lo "gRRRlingüista" Gaston Paris) - siá de dire qu'es "un francés del sud", un "francés bis" (dos mejans ajudan a aquò : la mapa de las lengas dins l'exagòn e non pas un encastre mai ample, e l'expression "lenga d'Òc", a causa de sa simetria enganaira amb "lenga d'Oil") - siá de dire qu'es pas una lenga unica, mas un ensemble de lengas). b) siá mòstra l'incompeténcia e la manca de professionalisme de los que te sortisson aquò.
3) Se pòt remarcar tanben que, se Cerquiglini compta coma de lengas diferentas las "lengas d'Oïl" (mentre que compta l'occitan coma una sola lenga), es que pòt pas faire autrament : se comptava totas las variantas d'Oil coma una sola lenga, seriá forçat de considerar que lo francés oficial es pas qu'una varianta, un dialècte d'aquela lenga. Per comptar lo francés oficial coma una lenga al sens plen, es forçat de comptar las variantas d'Oil tanben coma de lengas. (La realitat, es que l'occitan tal coma l'entendèm dins sa varietat es ben una lenga - mentre que originàriament çò qu'apèlan lo francés es pas solament un dialècte, es pas solament lo francilian, es una forma sociala elaborada a partir d'un dialècte, per la pichòta minoritat de poder d'Ancian Regime... Dins sa realitat parlada, la deviá realament faire usatge pas qu'una minoritat infima. Per carrièras e a l'ostal, Corneille parlava normand. Lo pichòt pòble de París parlava pas tanpauc la forma de lenga de la Cort e dels potents).
4) Enfin, se pòt benlèu dire que l'occitanisme en general es en fauta d'aver pas prestat l'atencion que se meritava al rapòrt Cerquiglini, e popularizat tot aquò alprès dels occitanistas. Auriá calgut organizar una responsa organizada de las associacions occitanistas, e suscitar un fum de responsas individualas, tanlèu qu'auriá nasejat l'utilizacion tendenciosa de las "75 lengas de França". Del còp, o auriá copat d'intrada - e emai o auriá virat en nòstra favor. Al lòc d'aquò, sens encara a batalhejar sus las idèas despassadas de "pichòtas lengas localas innombrablas", "las lengas d'Òc", etc.Ne sortirem pas tant qu'aurem pas organizat un "observatòri" dels discorses sus la lenga occitana a l'ora d'ara. Cal crear un mejan de mesa en comun de las observacions de los qu'aquò interèssa per recampar, estudiar, faire conéisser, prepausar d'utilizacions de las colhonadas (i a pas d'autre mot) ditas o escritas de longa, encara a l'ora d'ara.
Es pas pus possible d'o tolerar.
Amistat SG
Apondon personal
La classificacion romantica de las lengas vengudas del latin daissèt :
Lenga d'Oil = francés
Lenga d'Òc = occitan
Lenga de Sí = espanhòl, italian e portugués
Lo catalan èra pas classificat per Dante...
Quand s'emplega "Lenga d'Òc" per la lenga parlada uèi, se cal emplegar "Lenga d'Oil" per la lenga parlada a París, uèi ! E alara caldriá parlar de francofonia o de langue-doil-fonie ? Donc per èstre coërent, occitan es lo mot que cal emplegar e francés es lo mot emplegat. E dins lo francés tal coma dins l'occitan o dins d'autras lengas d'aquesta planeta, es una lenga faita de dialècte e donc de diversitats lingüisticas, de tota mena, verticala o territoriala, veire istorica e futura !
20080519
Tèxte istoric : «Afar Calàs» o Tractat sobre la tolerença.
Quand la justícia francesa mata los occitans... Quand Joan Calàs es estat matat, Voltaire escriviá :
« La matança de Calàs, cometuda dins Tolosa ambe lo glabi de la justícia*, lo 9 de març de 1762, es un dels pus singulars eveniments qu'amerítan l'atencion de nòstra edat e de la posteritat. S'oblida lèu aquesta massa de mòrts que son tombats dins la batalhas sense nombre, sense que perqué es la fatalitat inevitabla de la guèrra, mas perqué los que moríscan per la sòrt de las armas podiá, atanben bailar la mòrt als enemics, e an pas ges cadut sense se defendre. Aquí ont lo dangièr e l'avantatge son similars, l'estonament s'atuda, e la quita pietat s'aflaquís ; mas se un paire de familha inocent es liurat a las mans de l'error, o la passion, o del fanatisme ; se l'accusat a cap defensa que sa vertut : se los arbitres de sa vida an pas cap riscar en lo còltrencar que de s'enganar ; se pòdon matar sense pena per un arrest, alara lo crit public puja, cadun temís per se-meteis, se vei que digun es en securitat per sa vida dabans un tribunal installat per velhar sobte la vida dels ciutadans, e totas las votzes s'amássan per cridar vengença. »
Voltaire, Tractat de la tolerança, debutat en octobre 1762, e acabat e, 1763, imprimit a Ginèbra per la maisson Cramer. Voltaire zo difusèt tre 1763.
* nòta del godilhaire, justícia francesa en tèrra occitana.
« La matança de Calàs, cometuda dins Tolosa ambe lo glabi de la justícia*, lo 9 de març de 1762, es un dels pus singulars eveniments qu'amerítan l'atencion de nòstra edat e de la posteritat. S'oblida lèu aquesta massa de mòrts que son tombats dins la batalhas sense nombre, sense que perqué es la fatalitat inevitabla de la guèrra, mas perqué los que moríscan per la sòrt de las armas podiá, atanben bailar la mòrt als enemics, e an pas ges cadut sense se defendre. Aquí ont lo dangièr e l'avantatge son similars, l'estonament s'atuda, e la quita pietat s'aflaquís ; mas se un paire de familha inocent es liurat a las mans de l'error, o la passion, o del fanatisme ; se l'accusat a cap defensa que sa vertut : se los arbitres de sa vida an pas cap riscar en lo còltrencar que de s'enganar ; se pòdon matar sense pena per un arrest, alara lo crit public puja, cadun temís per se-meteis, se vei que digun es en securitat per sa vida dabans un tribunal installat per velhar sobte la vida dels ciutadans, e totas las votzes s'amássan per cridar vengença. »
Voltaire, Tractat de la tolerança, debutat en octobre 1762, e acabat e, 1763, imprimit a Ginèbra per la maisson Cramer. Voltaire zo difusèt tre 1763.
* nòta del godilhaire, justícia francesa en tèrra occitana.
20080417
20080403
Francofonia en Africa : un document
Es vertat, mas los redactors an oblidat que lo poder parisenc -nacionalista d'expansion- a decidit de parlar e escriure en anglés, ara ....
Quand "massviolence.org" escriu sonque en anglés
A l'escasença de la sortida d'un site Internet publicat a París e solament en lenga anglesa...
La violéncia lingüistica francesa serà presenta dins aqueste site Internet, segur.
Lo crit de guèrra dels independentistas...
« L'indépendance , c'est un pont : avant, personne n'en veut, après, tout le monde le prend. » Félix Leclerc.
La frasa es notada amontnaut de la portada del jornal parisenc L'Humanité. L'Humanité publica regularament los dorsiers dels comptes renduts d'activitats dels elegits comunistas franceses.
EDR !
Lo PCF refuzèt de reconéisser lo "PC Algerian" quand l'Argèria èra considerada coma francesa, abans 1962.
20080401
20080331
20080325
La practica de la resisténcia
Michel Onfray, « La Poténcia d'existir » ed. Biblio essais – p.269
Lo devenir revolucionari dels individús.
Digun crei a la revolucion sobre lo mòde insureccional de Blanqui. Quitament lo capitalisme liberal a renonciat als còps d'Estat teorizats per Malaparte ! L'idèa de Marx en vertut de que lo cambiament d'infra-estructura economica modifica automaticament las super-estructuras ideologicas fai pas pus pantaissar endacòm. L'apropriacion collectiva e violenta dels mejans de produccion cambia pas res a l'afar: l'ideologia procedís d'autras logicas qu'aquelas de subçament fisiologic dels mòdes de produccion ... Las idèas vívon una vida mens somari.
Lo capitalisme es plastic. Renóncia pas d'èstre sense aver ajuda a las astuças e mejans multiples abans de s'avoar vençut. L'istòria d'aquestas metamorfòsis damora de far: l'afeccion, la proximitat, los sentiments ambe lo capitalisme paternaliste; la crida als grands fetichas -la libertat, per encas d'aprendre- ambe la variacion liberala pura e dura; la convocacion de la fibra sociala en cas de version sociala-democrata; la rudessa brutala dels fascistas cascats; la seduccion pel mejan dels objèctes desiradièrs dins lo tropisme consumerista; lo miratge permissiu ambe los liberals libertaris; l'infiltracion traucada e insidiosa dins lo cas contemporanèu dels fascismes micrologics. Cada còp, lo paquet e lo condicionament afícan la causa novèla, mas la mèrça damora la meteissa...
Aqueste renonçament de l'insurreccion e las seunas possibilitats marcariá la fin de tota la practica ? Faudriá d'ara enlà far lo seu dòl d'una accion revolucionària ? Ont i a encara mantune revolucionari ? Ont i a encara mantune espèr, e se òc, devath quinas fòrmas ? La revolucion seriá un ideal encara defendèr ? A quin prètz ? Perqué far ? Ambe quí ? Per tocar qué ? Coma Blanqui s'adobava de nòstre temps ? Valdriá encara aqueste còp d'Estat qu'ataca l'opinion publica quand s'amusa per passar la dificultat e s'installar per una longua durada ? La leiçon d'Auguste Blanqui damora pas dins la letra del seu tèxte, nimai dins aquestas accions sobre las barricadas, mas dins l'esperit de la seuna existéncia : tocar la produccion d'efèctes revolucionaris.
Esperem-nos un pauc sobre la notion de revolucion: que significariá auèi ? Fòrabandissem l'accepcion, astronomica: car tota revolucion supausa una rotacion, cèrtas, mas per tornar al punt de depart. Pron sovent, las causas se debánan aital : la revolucion russa n'acabèt ambe lo tsarisme, ben segur, mas per installar un regime superiorament brutal e aquel del knout dels tsars ! Aqueste faus cambiament es pas desiradèr: s'adoba d'illusion, desespèr e decepcion duradièra.
La revolucion se farga non pus dins lo cambiament radical, l'abolicion del passat, la tabula rasa. La destruccion de la memòria a jamai res permetut de bastir, quicòm que damorèsse dins lo temps. L'òdi del passat, de l'Istòria, de la memòria -aquestes simptòmas del nòstre temps crepusculari...- fárgan mantunes miratges, mantunes fantaumas e mantunes periòdes istorics esterils. Los autodafats, las exitacions iconoclastas, los incèndis de bastiments, los vandalismes divèrses s'aprósman de la bestialitat mas fan pas brica los progrèsses de la rason.
Ont donc es la revolucion ? Dins la logica hegeliana de l'Aufhebung : conversacion e despassament. Dins lo procèssus dialectic qu'ajuda de prendre un sosten sobre lo donat, lo passat, l'istòria, la memòria, per obténer l'impulsion que, respectuosa d'aqueste punt de sosten, s'encamina plan al delai, e farga mantunas novèlas possibilitats d'existéncia. Aquesta dialectica es pas la rompadura radicala, mas lo teulatge e l'evolucion franca e clara cap als orizons lonhans. Tornem bastir lo projècte sempre d'actualitat de Condorcet que crei als progrèsses del ment uman. E Bailem a aqueste ment radical los mejans d'avançadas considerablas.
Que far ? Tornar legir La Boétie e re-activar aquestas tèsis majoras: lo poder existís pas, l'avem dich, qu'ambe lo consentament de los que los supòrtan. Se lo consentament fai desfaus ? Lo poder es pas, agís pas. Car lo bèl als pès d'argila amana sos pès -imatge del Discours de la servitude volontaire- del solet assentiment del pòble explotat. Frasa sublima : Soyez resolus de ne plus servir, et vous voilà libres, siaguèssetz resulguts de pus mai servir, e alara aquí sètz liures, escriguèt l'amic de Michèu de Montaigne. Dempuèi lo XVIièma sègle, res a cambiat. La brutalitat del liberalisme existís pas sonque per l'acqueriment de los que lo supòrtan. Ne vendriam a refusar la collaboracion -lo mot es bèl...- qu'aquesta fortalessa devendriá una pila de peira secas.
La violéncia liberala es pas platoniciana, tombada del cèl e procedent d'idèas puras. Pújan del sòl, espeta sobre tèrra, s'incarnís, prend cara umana, emplega mantunas paissièras visiblas, activadas pels òmes qu'an mantunas caras ; existís encausa d'els que fan a la seuna genealogia e a la persisténcia d'aquesta monstruositat; s'incarnís dins los luòcs e las personas, dins las circonstanças e las aucurenças; se mostra; es visibla, donc fragila e delicata, tocadièra, exposada, aital se podriá combatre, lo frenar, l'interdire.
La quita natura dels mícro-fascismes fòrça a las mícro-resisténcias. Als multiplas aucurenças de las fòrças negativas s'opausam las fòrças reactivas e arrèstan la difusion de l'enèrgia òrba. Siaguèssem minimalistas: lo liberalisme es pas una esséncia platoniciana, mas una realitat tenguda, incarnada. Se lucha pas ambe mantunes concèptes, melhor ambe las situacions concrètas. Sul terrenh immanent, l'accion revolucionària se definís pel refús de se transformar en corrèia de transmission de la negativitat.
Aiçí e ara, e non pas doman o per un avenidor radiós, mai tardièr -car doman, aquò es jamai uèi... La revolucion espèra pas lo bon vóler de l'Istòria majuscula; s'incarnís dins mantunas situacions multiplas sobre los luòcs que s'activa: dins la seuna familha, lo seu atalhièr, lo seu burèu, lo cople, en çò seu, devath lo teulat familhial, trè qu'un terç es implicat dins una relacion, pertot. Pas cap pretèxtes per remandar al lendoman çò que fasem jamai: lo luòc, lo temps, la circonstança e l'escasença revolucionària ? L'instant. Ambe lo constat de la fin de tota revolucion insureccionala possibla, Deleuze ne crida al devenir revolucionari dels individús. La convida serva la sancièra eficacetat e la sancièra potencialitat.
Çaquelà aqueste refús ganharà de non pas èstre solidari: car la poténcia e la dominacion liberalas se fan ambe mantunes mejans de portar a la rason lo rebèl isolat, aviat espotit, pulverizat e remplaçat. Cada accion aboçinada daissa de caire la repression sul pic. Levat la vocacion al martire -inutile e contra-productiu...- l'eròïsme sense concertacion gasta una enèrgia preciosa en pura pèrda. Una resisténcia permanenta, òc; una construccion de la seuna existéncia per evitar que se fargèsse un rodatge de foncionament de la maquina mau-fasenta, es encara melhor, mas dins la realitat, se dèu concertar, associar mantunas fòrças, aumentar las chanças de far capitar la seuna idèa: alentir, frenar, arrestar, rendre la maquina ineficaça e inemplegabla. De l'inèrcia al sabotatge.
20080319
20080225
20080114
La monarquia s'installa en França
Pel liberalisme anglés lo problèma es sempre lo pus feble, lo caumaire, pel monarquisme bonapartista francés de Neuilly/Seine es lo meteis problèma. E coma gausan pas dire en faça aquò als electors franceses, zo fan dire en francés per Tony Blair.
Benlèu que cal exilhar los bonapartistas franceses a Londres per èstre tranquille e puèi se cal pausar la question perqué tant d'angleses vènon viure en França !
20080111
20080105
Elefants ? Elefants : qu'es aquò ?
E adara quí vòls gardar los elefants ? .... Vièlh dessenh de 2007, mas encara d'actualitat al cap-d'an 2008.
20071219
Besonhs per governar lo bonapartisme
França se governa ambe lo bonapartisme, e se governarà aital, senon lo poder es pas per tu.
20071209
English Humour Umor anglés
Sembla que Naboleon Ier aguèsse problèmas ambe lo salariat, quand èra avocat aviá gaire de problèma ambe la casta que viu a Neuilly/Seine... E quand es arribat al govèrn lor a donat moneda, sense veire los comptes, perdon los budgèctes de l'Estat, ara son los pichons que devon pagar.Lo document es tirat de l'edicion francesa del Courrier International e lo dessenh del jornal anglés The Independant.
20071123
20071013
Quand dos bonapartismes d'«esquerra» s'esquíçan
Polemica
[BHL-JPC aquò auriá pogut èstre piège]
Dijòus 11 d'octobre 2007 per Anaëlle Verzaux
Lo "filosòfe" descolhetat e lo Che se pechígan grèu aprèp la sortida del darrièr libre francés de BHL. Encara feliç que lo Bernard aguèsse netejat la primièra version del seu libràs, que la seuna diatriba anti-Chevènement èra encara mai sorna.
En responsa a las violentas cargas del Bernard-Henri Lévy contra Jean-Pierre Chevènement dins lo seu darrièr libre. Aqueste grand cadavre al renvèrs (paregut a las edicions francesas Grasset), lo « croupier de casino » [cropièr de casino] (p.176) rebecava dins Le Point del 4 octobre : « Je ne souhaite pas polémiquer avec une personne que je ne considère pas de mon niveau » [Vòli pas polemicar ambe una persona que considèri pas del meu nivèl].
Dins lo seu blòg, lo 9 d'octobre, Chevènement apond la seuna replica, declarant que « Bernard-Henri Lévy est à lui seul une métaphore de l’idéologie dominante, (…) celle du capitalisme financier globalisé : le petit télégraphiste de l’Empire » [BHL es a el solet una metafòra de l'ideoogia dominanta, (...) aquela del capitalisme financièr globalizat : pichon telegrafista de l'Empèri].
Sorna renvèrs. Cal dire que las atacas provocatriças del « filosòfe » son brutalas. Chevènement a pas sonque « fourgué sa camelote à la candidate » [fodilhat la seuna merçadoira a la candidata] Ségolène Royale ( p. 181). Aqueste « mauvais génie » [maissant gèni] de la campanha presidenciala es atanben Maurrassian, patriòta germanofòbe ; « du temps qu’il y avait une Union soviétique » [del temps que i aviá l'Union Sovietica], Sovietofil descomplexat (p. 178), conservacor (« Jeanne d’Arc. Les terroirs.» - ndg, terradors tant que párlan pas patois ! Se pensa aital a Occitània, Corsèga, Bretanha, Catalonha, Elsàcia, Euskadi, etc.), o encara defensor de Saddam Hussein « et de sa prétendue laïcité » [e de la seuna pretenduda laïcitat] (p. 179). Los enemics s’engafínan fòrt.
Mas de que aurián semblat los objeccions del Jean-Pierre Chevènement se s'èra procurat, aital coma lo Bakchich, la version non netejada del libre de BHL ?
Pichon estat dels luòcs. Off. Primièr, aprèp que BHL aguèsse afirmat que « toutes les organisations politiques qu’il (Chevènement) a personnellement dirigées, ou inspirées, ont toujours fonctionné comme des passerelles en direction de la droite, la vraie, la dure, parfois l’extrême » [totas las organizacions politicas que (Chevènement) a personalament dirigidas, o inspiradas, an sempre foncionat parier a pontets en direccion de la dreita, la vertadièra, la dura, a còps l'extrèma], l’autor accusava lo republican soberainista d'èstre un « solide agent » de la « synthèse national-bolchévique » e d’aver contribuat a la seuna elaboracion, notament via la seuna incursion al CERES en 1984 (p. 178). E encadena. Chevènement es aprosmat de Jean Thiriart, que « a commencé sa carrière politique aux « Amis du Grand Reich Allemand » et est resté, jusqu’à sa mort, l’un des vrais nazis français » [a debutat la seuna carrièra politica als "amics dels Grand Reich Allemand" e es damorat, dinca la seuna mòrt, un dels vertadièr nazis francés] (p. 179).
Dins lo meteis registre, BHL accusa lo seu boc emissari d’aver, « et alors qu’il était ministre de l’intérieur » [e alara que èra ministre de l'interior], cargat Cohn-Bendit de la faiçon següenta : en mens d'èstre anaquista e un « représentant des « élites mondialisées » et « mercantilistes » » [representant dels "eleits mondialisats" e "mercantilistas"], mais aussi « juif » [josiu] et « allemand » (p. 179). Bernard-Henri Lévy s'a degut dire qu’una accusacion d’antisemitisme en mai d’una accusacion de racisme (aquela-çai es per Henri Guaino) fariá un pauc tròp. Mas vos serà pas necite d'esborrar aquestas diatribas En BHL, « l’encre est si vite sèche » [la tinda es pron aviat seca] !
Nòta finala del godilhaire : http://www.bakchich.info/ amerita la visita francofòna, l'article ameritava una pichona traduccion occitana, mas podètz apondre comentaris sus la pagina del Bakchich.
E jo quand legissi aiçò, la pensada me tòrna : «Soyez propre parlez français»... tot es ben dins lo monde francofòne, l'istòria "gloriosa" de la pensada de França !, lo discors d'en Quim Monzó prendrà tempses per èstre desmodat.
20071003
good argument
"Фраза «для вашего благополучия» настолько убедительна, что, услышаев её, человек с лёгкостью соглашается на самоуничтожение"
"«C'est pour ton bien» es un argument que acabarà per far acceptar a un òme sa pròpria destruccion"
"«For your our good» is a persuasive argument that will eventually make a man agree to his destruction"
"«zu deinem eigenen Vorteil» ist ein suggestives Argument, das einen Menschen gelegentlich seiner eigenen Zerstörung zustimmen lässt"
Aital parlem francés en Occitània, e la transmission dels sabers populars es estada atudada, veire interdicha. Mercés als colonialistas o nacionalistas d'expansion, dementre aquestes cal destriar lo Jules Ferry.
20070912
La tecnica mata las localas de França 3 : futurologia
Me sembla que aquesta entrevista que podètz legir gràcia a una revista d'estudiants pròva l'importança qu'an los poders politics per aver los mejans de poder mediatizar los afars del país occitan o catalan ; es que zo daissaràn far liurament ? Dins las nòstras lengas ? Ambe una libertat d'expression democratica ?
Aquesta pagina es disponibla sul net, gràcia al numèro un de la revista dels estudiants de l'Universitat de Perpinyà.
20070911
Ràdio Occitània per la Diada nacional de Catalunya
Aqueste maitin Ràdio Occitània prepausava un programa especial, ambe convidats de totas las partidas de Catalonha per intervenir sul tèma "Lenga catalana, uèi" ; tot lo programa se faguèt en lengas occitana e catalana.
Son intervenguts en dirècte mantunes actors de promocion de la lenga catalana, en França o en Espanha.
Lo programa es estat preparat e presentat per Ferran Ayalà (veire fòto), Cedric Roussèu e Jacme Delmas (veire fòto).
Èran presents dins l'estúdio, Jacme Taupiac (veire fòto), puèi Felip Carbona.
Totes los aspectes pel desvolopament de la lenga catalana son estats abordats.
Radio Occitània difusa sul net.
20070906
Maia = Indians per la premsa a París
Me soi sempre demandat perqué los franceses emplègan una semantica diferenta per comunicar. Quand se parla de "patois" entendon "langues de France", mas jamai lo nom de las lengas, benlèu que la lista es tròp longa, o benlèu que la mentalizacion de la ierarquia lingüistica à la française impausa quicòm ?...
Parier en Guatemala, es dins l'article d'en Gilles Biassette e Pierre Cochez que podem trapar lo nom del pòble que a la portada es notat "Indiens" a la portada... « Les Indiens du Guatemala font entendre leurs voix » Sembla que l'exemple venguèsse d'Evo Morales en Bolívia. L'article en pagina 8 e 9 es pron utile per saber dels pòbles d'America centrala. Se i parla d'un dubertura d'escòla que pòrta la gelosia dins lo vilatge, mas se parla pas brica de çò que i serà ensenhat dedins e dins quina lenga ... Son parisencs en viatge ! Sábon prendre l'avion e i a jamai problèma lingüistic perqué l'Estat parla pel pòble la lenga unica, mas sábon veire la "tradition" pertot. E pel nom del vilatge an mestièr de prononciacion, pel vilatge visitat Xix (paure de nosautres que sabem la valor del X pirinenc, ne sabem tròp pels parisencs !). Donc lo vilatge es divizat entre «los d'en naut» e «los d'en bas» ; aquò nos cambia gaire ! «Pauc impòrta la color politica de lo que li baila una man secorista. Mas un còp que l'a tocada, te tendrà. "Lo grope d'en naut doten la Gana, lo partit del president de la republica ; los d'en bas preferísson lo PAN, al poder al nivèl local" perseguís Tircio. Dificile dins aquestas condicions de mobilizar la comunautat dins lo seu ensemble per melhorar lo seu biais de viure...» Tot aquò nos cambia gaire de França.
«Al Guatemala, tot es encara a bastir. Atanben la candidatura de Rigoberta Menchu dimenge a las eleccions parisencas seriá un simbòl fòrt : una femna indigèna candidata, es del jamai vist!» L'avem viscut tanben...
E sonque la guèrra civila de 1960 e 1996 que a petat totas las relacions socialas que sembla la granda diferéncia. Mas al mens, es la pròva que la societat guatemalteca se reviscòla aviat, aiçò es pas brica França e zo serà jamai. Es pas una question de societat primièra, pas brica.
Quand la semantica francesa serà clara ? Quand farem comparasons ?
Quand los indigènes occitans faràn entendre las loras votzes ?
En França, la politica dels Faits Divers contunha dins lo bonapartisme people escolhit a la prima.
20070905
Paregut en Euskadi e amerita pensadas per Occitània
Teoria e resultas
L'institut de las estadisticas europencas Eurostat acában de publicar en febrier de 2007, las donadas concernent la creacion de riquessa per region europenca. Lo PIB per abitant cambiava en 2004 de 34% de la mejana europenca per la region nòrd-èst de Romania a 303% per la de l'Inner London. Concernent las donadas dels Estats francés e espanhòl, Las Comunautat autonòmas d'Euskadi e de Navarra ambe respectivament 125,4% e 126,7% d'aquesta mejana son pron al dessús del nivèl mejan espanhòl, alara qu'en doás detzenadas d'annadas, aquestas regions an beneficats d'un nivèl lo mai feble de Fonds structurels européens. Euskadi a degut susmontar una tarribla crisi industriala ambe un andicap de terrorisme que pejorava l'implantacion d'entrepresas exterioras.
Lo trabalh en commun dels poders publics locals e de la societat civila son a la raiça de la capitada. Es la resulta d'una rela politica de proximitat entre un poder local en reala capacitat de concertacion ambe mantunes sindicats potents, mantunes entreprenaires dinamics per decidar al mai prèp dels interèsses d'aqueste territòri.
Malgrat aquestas dificultats, aquestas doás regions an un nivèl de creacion de riquessa superiora a totas las regions francesas (englobant Rhone Alpes / Ròse-Alpes). L'Aquitània es situada a 102,1% e Miègjorn-Pirinèus a 100,2%. Solas las regions capitalas realizan una melhora performença, l'Iscla de França ambe 174,5%, Madrid ambe 132,1% e Inner-London 302,9%. Aquò se donarà per resulta en granda partida per l'implantacion dels siètis socials de las grandas entrepresas dins aquestas ciutats capitalas.
Dins la competicion territoriala, las regions francesas son en pèrda de capacitats alara que d'autras regions europencas tal Hamborg ( Alemanha), Berlshire (Reialme-Unit), Oberbayern (Alemanha), Utrech (Païsses-basses), Southern & Eastern (Irlanda), Bremen (Alemanha) despássan las Régions françaises. França deuriá titrar las consequéncias d'aquesta situacion e donar real poder a las regions francesas per gestionar la lora pròpria gorvenança economica, sociala e l'administracion de las loras institucions. Valorizar lo centralisme dona un prallèl tal que la defença d'una maissanta vision del passat, la del conservatisme, la de l'estacament a un passat inadaptat al monde contemporanèu.
Pel seu centralisme, França defend un egalitarisme teoric que aprofièicha en realitat, en prioritat a la region parisenca e als privilegiats aprosmats del poder. En 2007, França es un Estat prigondament inegalitari. Sola la regionalizacion donarà als territòris la capacitat de promòure lor pròpri desvolopament en tot parier manténer al poder central una foncion de solidaritat.
Mots clés Technorati : Economia, Occitània, França, Euskadi, Espanha, España, Espagne, France, Decentralisation, Autonomia.
Tolosa es ben occitana
Quand la lenga occitana pòt pas dintrar al Tisseo, per causa del seu carga de comunicacion, sonque !
Quand la lenga occitana dintra gràcia a la FFR a l'ofici de torisme .... sense cap interès pel personal.
Quand lo cònsol d'una ciutat d'Occitània decidat a la prima de s'engatja per emplegar la lenga... avem aiçò, e que fa plaser, pels occitans e tota la societat e sa dignitat, pels militants vièlhs -jà- que an tant sovent esperats quicòm dels elegits.
Quand Tolosa serà de mai en mai occitana, serà de mai en mai capitala e universala : ÒSCA !
Mots claus Technorati : Planificacion, lenta, França, Occitània, Lengadòc, Lenga, Langues Régionales, Nacion, Occitana.
20070904
Rugbí a Tolosa
Es a l'ofici de torisme que s'afica a Tolosa aiçò ... Sábon pas gaire de qu'es, mas zo fan ! E quand se lor pòrta informacion sobre l'occitan, sembla pas brica lor pre-aucupacion.
Mots claus Technorati : Office de Tourisme, Toulouse, Tolosa, Toulous', Information, Informacion, Informació, Ofici de Torisme, Tourist Office.
20070902
Lo "Monde Diplomatique" es en lenga catalana
Le Monde diplomatique en llengua catalana,
edició setembre de 2007 (núm. 59): Una nova crisis mundial ?
Les mentides a propòsit de les «armes de destrucció massiva» a l'Iraq expliquen la pèrdua de credibilitat del president dels Estats Units, com també les mentides sobre el finançament del terrorisme. En els dos casos, tanmateix, la manipulació no ha tingut límits, amb contes tan surrealistes que han fet riure més d’un un lector de tires còmiques. Les invencions de Washington sobre els diners del terrorisme li han permès, no obstant això, de controlar bastant més bé els moviments de capitals del planeta.
Max Havelaar, líder mundial en temes de comerç just, pretén respondre a una demanda de consum “diferent” situada sota el prisma de la solidaritat entre consumidors del nord i petits productors del sud. Però l'empresa sembla que ha efectuat un canvi «pragmàtic» aliant-se amb grans grups que disten molt de tenir preocupacions amb els principis.
El sistema universitari nord-americà sempre ha fascinat les elits mundials, encegades per la dotació de les facultats, els espectaculars campus i les biblioteques repletes d'obres. Tot i que durant les dècades de postguerra es va donar una certa democratització de l'ensenyament superior, el sistema universitari sempre ha acceptat centenars d’estudis poc importants i poc concorreguts –excepte pels estudiants pobres apartats de les facultats d'elit. És aquest el model, que substitueix de vegades «diversitat» per igualtat, el que intenta adaptar Europa i particularment França des de l'arribada a l'Elisi de Nicolas Sarkozy?
Demà hi hauran «empreses acadèmiques» controlades per empresaris que disposaran de professors que controlaran els centres? La llei francesa relativa a l'autonomia de les universitats que acaba de ser aprovada sembla un calc dels defectes del model anglosaxó.
«La tempesta per la qual travessen actualment els mercats financers pesarà sobre el creixement mundial». Això deia el director general adjunt del Fons Monetari Internacional (FMI) John Lipsky. Més preocupats que ell per tal de tranquil•litzar l'opinió (i els inversors), els governants dels Estats Units, d'Europa i del Japó volen fer creure que les fluctuacions borsàries no constitueixen altra cosa que un simple accident de recorregut en un cel lliure. L'agitació s’ha incrementat per la fallida als Estats Units d'un mercat immobiliari ple de crèdits atorgats sense lògica: només el segment de préstecs de risc, anomenats «subprime», els crèdits hipotecaris en circulació ascendeixen als 1 bilió 300.000 milions de dòlars; entre un i tres milions de nord-americans podrien haver de vendre el seu habitatge.
Això propagaria el risc al conjunt de l'economia mundial, en què la innovació financera desenfrenada ha afavorit, successivament, la bombolla immobiliària, la crisi de l’habitatge i l'especulació. La reducció dels tipus per als crèdits contindria (o diferiria) uns pocs danys. Però animaria els «bojos matemàtics de Wall Street» a caure en els mateixos errors.
S’anuncia ja la pròxima crisis.
Com Mònaco a França, Macao creix sobre la mar. Tot i haver escapat dels problemes xinesos, en aquesta ciutat s’hi imposen d’altres batalles després que el desembre de 1999 passés a ser controlada per Pequín: les lluites entre els propietaris de casinos arribats de Las Vegas per a construir-hi els projectes més gegantins que es puguin arribar a fer. Alguns fins i tot contemplen la possibilitat de llogar una illa propera a la Xina. A aquest “infern del joc” se li suma una altra problemàtica de la mateixa magnitud: la manca de mà d'obra.
Plantant una bandera en vertical al pol nord el 2 d'agost, una expedició russa iniciava la sorda lluita que es juga en l'Àrtic. Amb un Gran Nord més accessible, el reescalfament climàtic hi hauria de permetre, properament, noves activitats econòmiques. A més de Rússia, els Estats Units, el Canadà, Noruega i Dinamarca rivalitzen pels drets d’aquests fons marins que podrien contenir importants reserves d'hidrocarburs.
Cada estiu centenars de milers de famílies d'immigrants marroquins tornen "al país". Unes ho fan per mar a través de la línia Sète-Tanger. Les
trenta-sis hores de travessia permeten dialogar sobre el Mektoub –el sentit que té la vida. Sempre atapeïts, els vaixells permeten dibuixar un paisatge de la immigració que és una barreja de gran diversitat, lluny de la imatge generalitzada d'una de pretesa "comunitat magribina".
Ja fa molt de temps que els pagesos del sud, sobretot els africans, combaten les injustícies del mercat mundial del cotó. L’any 2007 la batalla s’ha eixamplat pel un nou episodi que ha representat la discreta privatització –per no dir la liquidació– de Dagris. Apadrinant les xarxes de producció que hi estaven integrades, aquest holding agroalimentari francès tenia l'avantatge, com a mínim, de garantir els preus als petits agricultors. El desmantellament d'aquest sistema sota la pressió de les institucions financeres internacionals, però, els debilita perillosament. D'altra banda, sigui quin sigui el seu propietari, el holding continua sent un dels gegants de la influència francesa a l'Àfrica. Darrere d’aquesta crisi hi emergeix, com sempre, la qüestió de les relacions Nord-Sud. Amb el desig de modificar-los, el públic «alterconsumidor» n’espera molt, del “comerç equitatiu”. Però el mateix “comerç equitatiu”no porta molts cops el segell de l’ambigüitat?
Cinquanta candidats i militants guatemalencs van ser assassinats durant la campanya electoral més violenta des de la fi de la guerra civil el 1996.
Darrere aquests crims s’hi entreveu l'ombra de les màfies, composades majoritàriament per ex militars que intenten incrementar la seva influència en la classe política. Més enllà d'aquest context sagnant, les eleccions presidencials del 9 de setembre no haurien de donar lloc a massa canvis.
"Victimisme": aquest terme, inèdit a França fins fa ben poc i pel qual entenem una tendència a tancar-se en una identitat de víctima, ha entrat amb força en el llenguatge actual sense que se sàpiga massa bé per on ho ha fet.
Sovint s’ha usat per referir-se a les minories que lluiten pels seus drets –particularment els descendents d’esclaus o dels colonitzats–, o les
feministes, però s’aplica també, per extensió, a totes les formes de queixa, de disputa o de reivindicació.
El 12 de setembre Etiòpia celebra l’any 2000 (del calendari julià) i els seus dos mil anys d’existència. És una de les més antigues nacions del món i una de les poques a l’Àfrica que va preservar la seva sobirania davant l’expansionisme colonial europeu del segle XIX. Per a Addis Abeba, aquest aniversari és l’ocasió per a reforçar un país on pau i democràcia continuen sent fràgils.
SUMARI COMPLET
EDITORIAL - “A les armes!”, Maurice Lemoine
AMBIGÜITATS GEOSTRATÈGIQUES - “La guerra freda del gel”, Dominique Kopp “Venus i els pols”
AMÈRICA LLATINA - “No tot és patronal, a Guatemala”, Renaud Lambert “Pla de dretes contra consultes populars”
CINEMA - “«Cartouches gauloises», una pel•lícula de Mehdi Charef”, Tahar Ben Jelloun
DESCOLONITZACIÓ, ENCARA - “París liquida el cotó africà”, Olivier Piot
DOSSIER - “Els discursos sobre el victimisme”, Mona Cholet “Introducció al victimisme: reconeixement o sacralització?”
ECONOMIA - “Quan les finances agafen el món com a ostatge”, Frédéric Lordon
EDUCACIÓ - “Passat i present de l'ensenyament superior nord-americà”, Christophe Charle
“S’han de reduir les facultats europees?”, Christopher Newfield
ELS LLIBRES DEL MES - “El calidoscopi sirià”, Elizabeth Picard
ESTRATÈGIES DE CONQUESTA ESPIRITUAL - “Les mentides de la guerra financera contra el terrorisme“, Ibraim Warde
FRANÇÀFRICA - “L'Àfrica de Sarkozy”, Anne-Cécile Robert
IMMIGRACIÓ - “Els marroquins tornen al país a bord del "Marrakech Express", Pierre Daum
“Unes poques xifres” - “Explosió transitària”
LA XINA - “Macao, entre el joc i la insubmissió”, Any Bourrier
MISERABILISME, POPULISME - “Max Havelaar o les ambigüitats del comerç just”, Christian Jacquiau
MÓN - “Etiòpia celebra el (segon) mil•leni”, Arbahru Zewde
PALESTINA - “Israel, l’antisemitisme i l’ex president Carter”, Mariano Aguirre
“Les contradiccions d’Isaac Rabin”, Joseph Alagazy
CRÈDITS DE L'EDICIÓ EN CATALÀ - EDITORS - Eva Tauler, Josep Parramon, Josep Guirao
DIRECTOR - Lluís Lega
REDACCIÓ I TRADUCCIONS, Eva Alcántara, Judit Farrerons, , Eva Lega, Salvador Pallarès-Garí, Carles Prió, Elisenda Riera, Ramon Usall
DIRECCIÓ EDITORIAL, Món Diplomàtic SL (Grup PIFX) - Andorra - Av. Santa Coloma, 36 - Andorra la Vella - Girona - Ciutadans, 15, pral. - 17005 Girona
Direcció de la publicació - Associació Món Diplomàtic - Alpens, 39, pral. 3 - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 279 863
Ai serbat lo tèxte original en lenga catalana, me sembla important per veire la qualitat de la lenga.
Es una aisina que fauta en lenga occitana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)